La malaltia defineix l’home, però el caràcter de l’home defineix el curs de la malaltia. Es pot separar, una cosa de l’altra? Davant de la mateixa desgràcia, estem predisposats a encarar-la d’una o altra manera? Amb l’esperit combatiu i alegre de Salvat es viu millor, la desfeta? O, pel contrari, amb un caràcter com el de Kafka assumim la pèrdua com el que ens pertoca? Si Éluard hagués estat diferent, potser menys egoista, hauria viscut menys temps?
No ho sabrem mai però tinc una teoria.
