Salvar una vida d’una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència?
El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d’àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país.
Abans del drama del 1939 i dels milers d’exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d’Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d’italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts.
Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l’Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil.