«No importa les vegades que arribis a penetrar en aquest llibre: al final, sempre acabes preguntant el mateix: ¿Com s?ho ha fet? I és que es tracta d?una novel·la sense folre. Vull dir que la gires i és exactament igual per l?altra banda: ni tan sols és fàcil adonar-se, un cop girada, de la fina cicatriu que en els mitjons delata si estan del dret o del revés. No hi ha manera de veure-li les costures. [...] La senzillesa aparent del relat és tal que si anem aixecant capes de materials narratius a la recerca del motor primordial, quan aixequem el darrer vel, ens trobem que darrere no hi ha res. Res de res. En això, curiosament, La metamorfosi ens recorda la vida.» Juan José Millás