Em dic Paco...

"Em dic Paco"... és fruit del contacte continuat de l'autor, com a professor, amb alumnes descendents de famílies andaluses arribades a Catalunya durant la dècada dels anys seixanta, i vol ser un homenatge a tots els joves que en aquest país han viscut a cavall de dues llengües i dues identitats, no sempre fàcils de combinar; és a dir, a la major part de nois i noies catalans d'avui.
El protagonista, en Paco, un noi de setze anys, fill de pares arribats d'Andalusia, ha nascut, viu i va a escola a Ciutat Badia (Badia del Vallès), on la major part dels habitants tenen una procedència semblant a la de la seva família. Quan li arriba l'edat, va a un institut de Sabadell, i aquest canvi el posa en contacte amb nois i noies que viuen una altra realitat. Això el porta a plantejar-se la identitat, que ja viu amb una certa ambigüitat.
Sensible a la protecció de la natura, en Paco es compromet amb uns companys a impedir la destrucció d'un paratge natural, víctima de l'especulació econòmica indeturable. Paradoxalment, la seva acció agosarada acaba destruint allò que volien salvar.
Aquest llibre és un clam a la protecció del medi ambient, una denúncia a l'arbitrarietat de les lleis humanes, una crida a favor de l'idealisme i la generositat de la joventut, i també una clara proposta per a la convivència i el respecte mutu.