«Sembla provat que la Humanitat, de Jesucrist ençà, ha viscut molts anys?a la ratlla de 1800?sense descobrir aquesta cosa que ara en diem l?estiueig. L?estiueig, per definició, és una certa manera de passar l?estiu especialment cara a la gent de les ciutats. Actualment, els fills dels nostres amics casats, per tendres que siguin, tenen una idea molt clara de l?estiueig, de les seves gràcies i dels seus inconvenients. No anaven pas així les coses a començaments de segle. I no perquè els nostres amics no tinguessin fills, sinó perquè aleshores l?estiueig, que ara és mundà, popular i democràtic, no era ben bé mundà, ni popular, ni democràtic i gairebé direm que no era ni estiueig».
Josep Maria Planes