Amb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos.
Ombres, màscares, indumentàries i gestos es conjuguen a l’escenari (ja sigui un espai obert o tancat) per fer arribar a l’espectador allò que l’intèrpret representa sense necessitat de la paraula. Les expressions escèniques poden ser ambigües i perilloses, però també tenen la capacitat d’elevar i dignificar la política i la vida quotidiana; poden fer-nos més permeables i oberts als altres, més civilitzats.
L’intèrpret d’aquest assaig és algú que es dedica a la música, al teatre o a la dansa, però també que busca feina, ven begudes a la cantonada, té cura dels malalts, ensenya en una escola o fa política. «El món enter és com un escenari; / homes i dones no són més que actors», diu Jaques a Al vostre gust, de William Shakespeare, i Sennett no ho desmenteix.
