Febrer del 1944, República de Salò, nord d’Itàlia. Al soldat Cesco Magetti de la Guàrdia Nacional Republicana Ferroviària, el rosega un mal de queixal insuportable. Per si això fos poc, la burocràcia de les altes esferes del Reich li cau a sobre amb una missió absurda: ell, soldat de l’estat titella amb què els nazis controlen el nord d’Itàlia, serà l’encarregat de traçar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Amb quin motiu? No se sap. Au, espavila’t, Magetti.
Així comença aquesta prodigiosa novel·la d’aventures. Novel·la tentacular, coral, d’amor i de guerra, de llibertat i tirania, d’italiana picaresca i misteris mexicans, plena de feixistes, nazis, desertors i partisans, d’una alegria que esclata com un big bang i d’una pena fonda com un forat negre.
«Ferrocarrils de Mèxic» és una festa per als lectors. Plena de sàtira i ironia, de compassió i humor, de surrealisme i realisme màgic, que és el realisme dels llocs on tot va malament. El buit que deixa aquesta novel·la només l’omple el record que l’amant de la literatura, de la mà de Gian Marco Griffi i la magistral traducció de Pau Vidal, trigarà tota una vida a oblidar. Si busqueu aventures, en aquesta novel·la n’hi ha a cabassos. Si busqueu literatura, us fareu un tip de trobar-ne.
