Malgrat els embats vitals, la Rosa Pich no ha renunciat ni a l’alegria, ni a
l’esperança, ni a l’optimisme. En el transcurs dels set capítols que fan També hi ha Cel, l’autora aprofita l’avinentesa autobiogràfica per escriure sobre la naturalesa de la família nombrosa i dels cònjuges en el matrimoni, la fe en Déu durant la malaltia i el dol, la importància de tenir bons amics en tots els moments de la vida i el goig que ho pot amarar tot. “L’alegria ens fa de guia cap al Cel. Passi el que passi, siguin com siguin les circumstàncies, aquesta és la meta final, és el motiu que ha de ser rere tots els nostres motius”.
A També hi ha Cel, Rosa Pich no se n’està d’explicar el seu secret per irradiar energia positiva malgrat els moments difícils de rosegar: la pregària. Sota cada capítol hi ha un fil espiritual que busca el sentit d’allò que d’entrada sembla que no en té i, si no el troba, aprèn a sobreposar-se a la confusió des de la confiança en Déu. També hi ha Cel és un testimoni explícit de l’ajuda divina que el creient sap que rep quan abraça la seva Creu.
