Hi ha persones que a primeríssima hora del matí llegeixen àvidament
diaris i s’embruten els dits de tinta passant els fulls
amb la voluntat de trobar-hi el millor article d’anàlisi, la columna
que les faci somriure, el reportatge que les porti a descobrir
i a aprendre o la foto que les commogui. Però cada cop en són
menys, i a les cases avui hi ha pocs diaris de paper. Els joves —i
no tan joves— s’informen cada cop més a través de les xarxes, en
el digital.
On són els diaris que posaven a terra les nostres àvies després
de fregar? Els quioscos de premsa de la ciutat o bé s’han
reconvertit o bé han desaparegut. En canvi, vivim inundats
d’informació, desinformació i mala informació, i llegim molt,
moltíssim, a les pantalles dels nostres dispositius i des de qualsevol
lloc.
La periodista Ariadna Oltra s’ha servit de la memòria i
d’escenes de la vida quotidiana per retratar com ha canviat
l’hàbit d’obtenir informació en una societat que evoluciona
a un ritme accelerat. Perquè avui saber on i com ens informem
és la millor manera per destriar i endreçar els titulars
del món en què vivim.
