“Els meus pares es van casar a Montserrat el 13 de juny de 1967. Van passar la nit de
noces a tocar del monestir, a la Colònia Puig. Nou mesos i sis dies més tard, vaig néixer.”
Amb aquesta anècdota, l’autor comença la seva particular immersió en el mite fecund i
en la realitat inexhaurible, de tantes facetes, de Montserrat: un massís singular, únic, i un
monestir que és una referència mundial no tan sols de la fe cristiana, sinó també del
catalanisme més obert. La veu de monjos, ex escolans, espeleòlegs, escaladors, entre
altres, alterna amb la descripció de les passejades per l’esplèndida naturalesa que
enverdeix el massís, les referències a llegendes i poesies en lloança a la Moreneta i les
diverses facècies familiars i personals de l’autor, que, nascut a Gelida, ha tingut sempre
en la magnífica perspectiva del vessant sud de Montserrat —a parer seu, la més bella—
un horitzó plausible de felicitat entranyable.
