Novel·la de ficció que aborda la relació humana amb la natura,
amb dos ipus de personatges antagònics: els que decideixen
dur a terme la utopia de viure en un barranc remot —un
paradís enganyós— sense contacte amb la civilització i refer
les seves vides en un intent de redimir-se, i uns altres que
s’hi troben involuntàriament atrapats per les circumstàncies.
Paral·lelament, un seguit de descobriments arqueològics
permeten retrocedir en el temps, reconstruir escenes de la
vida d’un clan del neolític, i deixen entreveure allò immutable
de la condició de l’ésser humà, del seu precari equilibri amb
l’entorn, la vulnerabilitat i també la seva fortalesa, adaptabilitat
i persistència en la construcció cíclica de nous models
de convivència.
