Erasme de Rotterdam, la primera persona «a adquirir consciència d’europeu, el primer pacifista militant, el defensor més eloqüent de l’ideal humanístic», va ser, gràcies a la seva crítica de la teologia cristiana i de l’Església catòlica, un veritable pioner de la Reforma. Tanmateix, quan catòlics i protestants van provar de guanyar·lo a la seva causa en la disputa religiosa que enfrontava Luter i el papa, el que probablement fou l’intel·lectual més insigne del seu temps va evitar prendre partit en el conflicte que amenaçava d’ensagnar el continent. En aquest assaig extraordinari, publicat originalment el 1934, Stefan Zweig, profundament afligit per la deriva totalitària que havia pres l’Europa del seu temps, relata la vida d’Erasme amb la simpatia d’un esperit afí, d’algú que obvia els cants de sirena dels radicalismes i aixeca la veu en els moments més convulsos precisament per reivindicar el valor de la paraula, la raó i la concòrdia.
