Algú torna de la faena, cap a casa. En direcció contrària, camina la resta de la gent. Sembla que fugen. Al cel, se senten remors d’avions. Pels carrers, es veuen soldats. Però hi ha algú que continua, com si la cosa no anara amb ell. No mira arrere ni es fa preguntes. Fins que a casa l’esperaran totes les respostes.
Una al·legoria sobre la fragilitat de la llibertat i la vulnerabilitat de la democràcia, amb desplegament gràfic ple de simbolisme, que culmina en un final impressionant.
