La guerra de Rússia contra Ucraïna i les sancions econòmiques han fet pujar els preus de l'energia a uns nivells prohibitius, que seguiran alts en el futur. L’alta dependència energètica del nostre país passarà factura. Però la guerra i la crisi climàtica són també una oportunitat per accelerar la transició energètica. Si no la fem, l’any 2050 l’energia catalana no podrà ser totalment renovable. No podem ser una illa fòssil enmig d’un oceà de països que opten per la descarbonització i l’energia neta.
Catalunya és un país de muntanyes, molt poblat, amb el vent concentrat en pocs indrets, amb paisatges d’alt valor paisatgístic i poca terra disponible. Però si no produïm energia assequible per a les llars i les empreses, ens haurà d’arribar de països veïns amb línies de molt alta tensió. Cal desplegar energia fotovoltaica i eòlica, terrestre i marina, que són la base de la transició energètica, però totes dues no són suficients per completar-la.
Ramon Tremosa i Jaume Morron fan una aposta a favor d’aprofitar la notable xarxa de pantans existents, sobretot a l’Alt Pirineu, on s’hi podrien generalitzar centrals reversibles de bombeig, que tenen un potencial de generació d’energia de fins a 14 GW, a un cost de producció baix. Les centrals reversibles, avui en auge a tot el món, produeixen energia en els moments de més demanda, en moderen el preu, ajuden a planificar-ne la producció, fan de bateria de l’eòlica i la fotovoltaica i poden contribuir, de manera decisiva, a la sobirania energètica de Catalunya
