Un cafeter al·lucinat, un miner adúlter, un tramviaire nostàlgic; un coix pervers, un patró memorable, un ateu fervorós; uns vells excitats, un esmolet ingenu, un forner dramaturg; un artista de circ, una assemblea de sants, una cursa entre morts; un taüt navegant, un carter minuciós, un oncle moribund... i fins i tot el cap d’un aristòcrata francès del divuit: "Històries de la mà esquerra" és el llibre que inaugura la carrera literària de Jesús Moncada, però la veritat és que no s’assembla gaire a un llibre primerenc.
Gestat durant molts anys, fruit d’una imaginació riquíssima, madura i del tot original, aquest recull de contes desplega tot l’univers literari que nodrirà l’obra posterior: la ironia esmolada i la tragèdia més crua, la fantasia voraç i el realisme punyent, la Barcelona on va viure i sobretot la Mequinensa on havia viscut. “Hi ha contes que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere”, va dir-ne Pere Calders.
