El Moha va néixer en un campament de refugiats i l’Otman es va esmunyir durant l’assalt d’una tanca. El Mamadú es va gastar els estalvis de la família per pujar en una pastera i la Jadiya viu amb la seva mare en un pis de protecció oficial. El Moha està enamorat de la Jadiya, però no es veu amb cor de fer el primer pas. També està amoïnat perquè sospita que l’Otman s’ha embolicat en afers de drogues, però alhora se sent alegre perquè el Mamadú ha aconseguit una feina. El Moha i els seus amics tenen disset anys i grans plans per al futur.
Jorge Molinero ha viatjat per molts països del continent africà exercint-hi la professió de geòleg. A més, conviu amb un fill d’acollida que va néixer en un campament de refugiats i que es diu Moha. El Moha té molts amics que fan la seva vida i s’imaginen el futur. Amb aquests ingredients i una prosa deliberadament fluïda, l’autor ens presenta una novel·la punyent, directa i versemblant. Una història d’amistat i d’esperança, de penúries i de dificultats, d’anhels i de frustracions. La radiografia d’una societat, l’existència de la qual transcorre aliena al microrracisme quotidià que li traspua per la pell. Una novel·la que ens capbussa en una realitat polièdrica i complexa que poca cosa té a veure amb les caricatures habituals, sempre xenòfobes i de vegades ingènues, que es fan servir a tort i a dret amb desvergonyiment.
