L'home que perseguia estels fugaços

Finals del segle XX. El Ferran, economista de prop de cinquanta anys, s’assabenta pel diari que un amic de joventut, l’Eudald Serramont, líder estudiantil i marxista radical, que amb el temps va arribar a ser diputat al Parlament de Catalunya, ha mort en un accident de moto.
La notícia el trasbalsa i el porta a recordar els moments compartits. Obsessionat amb la mort del seu amic, el Ferran decideix indagar en la vida de l’Eudald a partir del moment que es van distanciar, afigurar-se què el va portar a aquell tràgic final i escriure’n un relat.
Amb un llenguatge àgil i irònic, i amb freqüents referències a la música i als cantants de l’època, l’autor ens ofereix una mirada dels darrers trenta anys del segle XX, a través de les vides, de les incursions en el món de la política, dels amors i desamors, dels anhels i de les desavinences dels seus protagonistes.