La Maternitat d’Elna va ser una trinxera de pau i d’humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d’obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d’Argelers, ens fa conèixer un munt d’històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d’Elna: companyes i fills, també, de l’Elisabeth.
«Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s’adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l’única gràcia d’aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»
