La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar
la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per
divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a
quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines,
voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure’n els
atributs?
El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra
els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és
la crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissió
i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Llei
de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos
bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat
seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada
fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol
confessionalisme.
