Un llibre que és un final i un començament
Que el món s’acaba, que som en un estat d’emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s’imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d’emergència davant d’un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d’un món, que no és altra que la fi d’una relació. Tanmateix, l’emergència té una altra accepció, lligada a l’acció d’emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, l’obstinació pel sí, per l’emergència.
