L’evolució d’un cantant i home de cultura atent als canvis del país i del món durant la segona meitat dels vuitanta.
Dels seus dietaris dels anys vuitanta, Raimon n’ha extret uns textos que constitueixen un relat del seu dia a dia com a músic, cantant i intel·lectual compromès amb el país. Si el volum Personal i transferible abraça el principi de la dècada, Punxa de temps recull els anys següents. Raimon és un observador perspicaç d’una societat que es mira amb esperança el futur, amb un procés autonòmic que comença a consolidar-se tant a Catalunya com al País Valencià, malgrat la dura resistència a la llengua i la cultura pròpies.
Alhora, també emergeix el costat més personal de l’home que s’acosta als cinquanta anys, que viu de prop la presència de la mort i la malaltia, que celebra l’amor compartit amb la seva inseparable Annalisa, l’amistat vigorosa i els viatges a Roma, Nova York, París o Xàbia. El lector hi trobarà episodis de gran intensitat, com els últims dies amb Salvador Espriu o la relació amb Pete Seeger i tantes altres vivències sobre les quals projecta la seva mirada lliure i lúcida que les fa tan interessants avui.
