En Gaustin, un psiquiatre enigmàtic, inaugura a Zúric una clínica per tractar els malalts d’Alzheimer. Cada una de les plantes de l’edifici reprodueix al detall una dècada del segle anterior, amb la voluntat de transmetre als seus pacients un espai segur i reconeixible. Però ben aviat la clínica és visitada per ciutadans corrents que volen fugir del seu propi present, i Europa es veu abocada a una nova idea: quin dret tenim a fer servir el temps com a lloc segur a on escapar-nos? I quin és el perill que el passat acabi envaint el present fins a límits insospitats?
Amb un ús perfecte de la sàtira i la ironia, aquesta novel·la ens ofereix una mirada política sobre el passat com a refugi dels possibles desastres que ens aguaiten. Gueorgui Gospodínov escriu sobre la possibilitat de fer un viatge irresistible per un continent sense límits, on la història i la nostàlgia serveixen de recer davant de la incertesa del futur.
