«Sigui com vulgui, aquí, senyor secretari, l’única eternitat creïble i a
l’abast és la vida quotidiana.»
Vet aquí un llibre ple de vells i ple de vida. L’Atanasi, un tramviaire que no es vol jubilar; el vell Silveri, burxat per l’avarícia a causa del pantà; la devota de la Carola Mata i la múrria de la tia Penèlope, que fa seixanta anys que no es parlen; el iaio Pòlit, mort d’una patacada de pronòstic; l’Annibal aquell que es veu que va fer pujar els elefants fins a Mequinensa…
Jesús Moncada ha estudiat el seu poble, els seus carrers, les seves mines, els seus llaüts, la seva gent, i els ha construït un univers literari molt humà. Ho aconsegueix amb les descripcions: intenses, sàvies, satíriques, tendres, crítiques i sornegueres. Però sobretot, ho aconsegueix amb la llengua, la llengua popular que és una explosió continua de joia.
